En Tommy i
l’Annika estaven tant bronzejats que no es podien diferenciar d’en Momo, la
Moana i tots els altres nens de l’illa de Kurrekurredutt. La Pippi tenia més
pigues que mai.
-
Aquest viatge és un bon tractament de bellesa – va dir
alegrement-. Tinc moltes pigues i estic més guapa que mai.
La Pippi va
escollir un tros de mar amb xarxes per a que no passessin els taurons. Era molt
divertit submergir-se en les coves marines. En Tommy i l’Annika havien après a
bussejar per buscar ostres. La primera perla la va trobar l’Annika i era molt
gran i de color rosa.
A vegades jugaven
a que la Pippi era en pirata Buck, i venia a robar les seves perles. S’ho
passaven molt bé jugant i cridant «Que ve el Buck!, que ve el Buck!».
Quan es cansaven,
anaven a una cabana de bambú que van construir la Pippi i els seus amics. Entre
dues palmeres hi havia un gronxador i podien saltar d’aquest i caure al mar.
Què divertit!
La Pippi arribava
tant alt i saltava tant lluny que deia:
-
Un dia arribaré a Austràlia.
Un dia, de bon
matí, van anar d’excursió per la selva i van arribar a un salt d’aigua. La
Pippi, quan el va veure va voler baixar-lo dins d’un barril. Va agafar un del Hoptoad,
es fa ficar dins, i va caure a gran velocitat, fent que el barril es trenqués
en mil trossos. Quan la Pippi va sortir de l’aigua va dir als seus amics:
-
Aquests barrils no resisteixen res.
Va passar molt
temps i ja era hivern. En Tommy i l’Annika volien tornar a casa per Nadal i
trobaven molt a faltar als seus pares.
Per això el
capità Calcesllargues els va dir:
-
Nens, voleu tornar a Vila-Desastre?
Els nens de
l’illa es van ficar molt tristos al veure’ls marxar.
Van començar el
viatge cap a casa.
-
És millor que traiem les samarretes del bagul, perquè
aviat arribarem al mar de Nord – va dir la Pippi.
-
Quin rollo tornar a ficar-se roba de llana! – van dir en
Tommy i l’Annika.
Encara que hi
feia molt vent, no podrien estar per Nadal a casa seva. En Tommy i l’Annika es
van ficar molt tristos quan ho van saber perquè no tindrien regals ... ni arbre
de Nadal!.
-
Hauria estat millor que no ens haguéssim marxat dels mars
del Sur – va dir en Tommy enfadat.
En una nit freda
van veure les llums en la distància de la petita ciutat. Tornaven a estar a
casa!
-
El nostre viatge ja ha acabat – va dir la Pippi.
Van baixar del
vaixell, van muntar a cavall i es van dirigir a la ciutat.
A la casa del
Settergreen estaven les llums enceses i els pares d’en Tommy i l’Annika estaven
asseguts al voltant de la taula.
L’Annika es va
sentir molt trista quan va pensar que la Pippi estaria sola a casa seva.
-
Si us plau, Pippi, queda’t amb nosaltres aquesta nit!
-
No puc – va contestar la Pippi -. He de fer moltes coses.
-
Però farà molt fred a casa teva – va afegir l’Annika.
-
Ximpleries! – va dir la Pippi -. Si el cor batega en el
pit amb força, no hi ha raó per sentir fred.
