Capítol 19: La Pippi torna a Vila-Desastre

En Tommy i l’Annika estaven tant bronzejats que no es podien diferenciar d’en Momo, la Moana i tots els altres nens de l’illa de Kurrekurredutt. La Pippi tenia més pigues que mai. 

-       Aquest viatge és un bon tractament de bellesa – va dir alegrement-. Tinc moltes pigues i estic més guapa que mai.

La Pippi va escollir un tros de mar amb xarxes per a que no passessin els taurons. Era molt divertit submergir-se en les coves marines. En Tommy i l’Annika havien après a bussejar per buscar ostres. La primera perla la va trobar l’Annika i era molt gran i de color rosa.

A vegades jugaven a que la Pippi era en pirata Buck, i venia a robar les seves perles. S’ho passaven molt bé jugant i cridant «Que ve el Buck!, que ve el Buck!».

Quan es cansaven, anaven a una cabana de bambú que van construir la Pippi i els seus amics. Entre dues palmeres hi havia un gronxador i podien saltar d’aquest i caure al mar. Què divertit!

La Pippi arribava tant alt i saltava tant lluny que deia:

-       Un dia arribaré a Austràlia.

Un dia, de bon matí, van anar d’excursió per la selva i van arribar a un salt d’aigua. La Pippi, quan el va veure va voler baixar-lo dins d’un barril. Va agafar un del Hoptoad, es fa ficar dins, i va caure a gran velocitat, fent que el barril es trenqués en mil trossos. Quan la Pippi va sortir de l’aigua va dir als seus amics:

-       Aquests barrils no resisteixen res.

Va passar molt temps i ja era hivern. En Tommy i l’Annika volien tornar a casa per Nadal i trobaven molt a faltar als seus pares.

Per això el capità Calcesllargues els va dir:

-       Nens, voleu tornar a Vila-Desastre?

Els nens de l’illa es van ficar molt tristos al veure’ls marxar.

Van començar el viatge cap a casa.

-       És millor que traiem les samarretes del bagul, perquè aviat arribarem al mar de Nord – va dir la Pippi. 

-       Quin rollo tornar a ficar-se roba de llana! – van dir en Tommy i l’Annika. 

Encara que hi feia molt vent, no podrien estar per Nadal a casa seva. En Tommy i l’Annika es van ficar molt tristos quan ho van saber perquè no tindrien regals ... ni arbre de Nadal!.

-       Hauria estat millor que no ens haguéssim marxat dels mars del Sur – va dir en Tommy enfadat.

En una nit freda van veure les llums en la distància de la petita ciutat. Tornaven a estar a casa!

-       El nostre viatge ja ha acabat – va dir la Pippi.

Van baixar del vaixell, van muntar a cavall i es van dirigir a la ciutat.

A la casa del Settergreen estaven les llums enceses i els pares d’en Tommy i l’Annika estaven asseguts al voltant de la taula.

L’Annika es va sentir molt trista quan va pensar que la Pippi estaria sola a casa seva.

-       Si us plau, Pippi, queda’t amb nosaltres aquesta nit!

-       No puc – va contestar la Pippi -. He de fer moltes coses.

-       Però farà molt fred a casa teva – va afegir l’Annika.

-       Ximpleries! – va dir la Pippi -. Si el cor batega en el pit amb força, no hi ha raó per sentir fred.